Crec que era Josep Mª Espinàs qui afirmava que la zona entre Berga i Guardiola de Berguedà li recordava el País Basc, amb valls encaixonades i instal·lacions industrials i mineres al fons de les valls. Efectivament és un paisatge poc habitual a Catalunya, i ara ha canviat perquè han eliminat les vagonetes aèries pel transport de mineral i carbó..
La central tèrmica de Cercs era una central termoelèctrica de carbó, situada al municipi de Cercs (Berguedà), que va estar activa del 1971 fins al 2011. A aquest indret hi havia hagut, des de 1929, una primera central termoelèctrica creada per tres companyies catalanes: Compañía Eléctrica Riegos y Fuerzas del Ebro, fundada per F.S.Pearson (propietària de les centrals hidroelèctriques del Pallars Jussà), Energía Eléctrica de Cataluña (propietaria, entre altres, de la central tèrmica del Besòs [+] i la Compañía Barcelonesa de Electricidad (propietària de la central de Mata [+] ). La primera central de Cercs era de 14 MW de potència i va quedar obsoleta als anys seixanta, per petita i per contaminant.
FECSA era la propietària de les mines de carbó de l’alt Berguedà a través de l’empresa Carbones de Berga SA, fundada el 1911 pel basc José Enrique de Olano, que aglutinà empreses anteriors [+] . FECSA volia diversificar la seva producció amb una central de carbó, perquè en aquells moments disposava només de centrals hidroelèctriques i de gas. El 1966 va guanyar el concurs convocat per l’estat que consistia en instal·lar la central termoelèctrica i una cimentera, que es va dir Cementos de Fígols SA. La central es construí entre 1968 i 1971 i era una clàssica central tèrmica de forn de combustió, generació de vapor a 190 atm i 530ºC, turbina i alternador, i sistema de condensació del vapor amb aigua freda exterior, procedent del riu Llobregat. Això requería d’una torre de refrigeració de tir natural, que és la part més voluminosa i característica de tota la instal·lació La potència elèctrica era modesta, de 160 MW.
El combustible de la central fou fins 1985 gairebé exclusivament el lignit local de les mines de Fígols o de Saldes. L’empresa de Saldes era Carbones Pedraforca, la darrera mina de carbó de Catalunya, que va tancar a final de 2007. La central també va consumir carbó procedent de Calaf i de Mequinensa. En mitjana, unes 2500 tones de carbó diàries.
El 1985 l’empresa fou condemnada per delicte ecològic ateses les altes emissions de diòxid de sofre SO2 que emetia, com a conseqüència de l’alt contingut de sofre dels lignits. A partir d’aquell moment va usar un 60% de lignit local amb un 40% de carbó d’hulla procedent de Sud-àfrica, que té la sisena part de sofre que el lignit, i el doble de poder calorífic. A partir de 2005 es va utilitzar únicament hulla procedent dels països de l’est d’Europa.
La xemeneia de la central té una alçada de 120 m i la torre de refrigeració 103 m i un diàmetre de 68 m a la base, força més petita que la que hem vist a la central nuclear d’Ascó [+] . En funcionament regular emetia 350 tones per hora de vapor d’aigua. Les cendres que produia eren importants: unes 1200 tones per dia, la meitat que el pes del carbó que consumia.
Fecsa va passar a ser Endesa el 1991 i va vendre la central de Cercs al grup italià ENEL. El 2008 va passar a l’alemanya E.ON, que va tancar la central a finals de 2011, Les propostes de fer-hi nova activitat industrial (una planta d’hidrogen, per exemple, o una incineradora de residus industrials) no han fructificat per ara, per la oposició de la gent del territori. Viesgo Producción S.L., que és l’actual propietària, vol desmantellar-la. Mentrestant s’ha creat el Centre d’Empreses de Cercs (CEC), per valoritzar els espais de la part baixa de la central, on hi ha tallers mecànics i serveis.
La central, ara inactiva, està situada al peu de la C-16, a tocar del pantà de la Baells, Es pot veure la instal·lació des de diferents punts de la carretera citada. Es tenen altres punts de vista interessants des de la carretera BV-4022 a la Nou de Berguedà, i la BV-4025 a Sant Corneli i Fígols.
QUÍMICA A LA VISTA 