A l’avinguda de la Indústria 12 de Sant Just Desvern hi ha el que en queda d’una important fàbrica de ciment que va funcionar des de 1917 a 1968. Ara a les instal·lacions hi ha un important taller d’arquitectura, un restaurant i una discoteca. És un canvi d’usos notable…
El 1917 es va constituir l’empresa La Auxiliar de la Construcción. El 1920 fabricava ciment amb la marca Sanson, i amb aquest nom es va conèixer per tothom la fàbrica on el produien. Treia la roca calcària de la pedrera de la muntanya del Puig d’Olorda, i la baixava amb una cinta transportadora de més de 3 km. El 1968, per pressions veïnals pel soroll i la pols la fabricació es va traslladar prop de la pedrera, al terme de Sant Feliu de Llobregat, i el 1970 va tancar la fàbrica de Sant Just Desvern. La nova fàbrica prop de la pedrera va tancar el 2006, però les instal·lacions no s’han desmantellat i són molt visibles a mitja muntanya. Se’n farà una entrada a aquest blog properament.
La Sanson era als anys 60 la cimentera catalana amb més producció. Va ser propietat de la Corporación Industrial Banesto, i va ser venuda el 1992 a Cementos Mexicanos (CEMEX), un dels grups cimenters més importants de món, que opera a Espanya amb el nom de Valenciana de Cementos Portland SA. Són també els propietaris de la cimentera d’Alcanar, al Montsià.
Els anys vuitanta la Diputació de Barcelona va fer-se càrrec dels espais de la fàbrica de Sant Just, i l’arquitecte Alfred Arribas va fer una reconversió de tot el complex. Les sitges de magatzematge del clínker i del ciment van ser remodelades i van passar a ser el Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura (RBTA, [+] ), creat i dirigit per l’arquitecte Ricard Bofill (1939-2022) [+]. El taller segueix malgrat la defunció del seu fundador.
La xemeneia de la Sanson és probablement l’element més característic de la fàbrica. Va ser projectada per l’enginyer Clifford Tomlinson i fa 105 m d’alçada. Va començar a funcionar el 1924 i durant uns quants anys va ser la més alta d’Europa. En la remodelació dels espais s’hi va construir un restaurant circular a mitja alçada, que segueix funcionant amb el nom d’El Mirador de Sant Just, i una discoteca i sala de festes a la base de la xemeneia. Un ascensor a l’interior permet pujar fins al mirador situat gairebé a la punta. És exclusiu per als clients del restaurant.
També en espais del que havia estat la fàbrica s’hi va construir entre 1972 i 1975 l’edifici Walden 7 [+] , exemple d’arquitectura postmoderna dissenyada per un equip pluridisciplinar en el que hi havia Ricard Bofill. entre molts altres intel·lectuals. El nom li ve de l’obra Walden de l’escriptor i filòsof utopista Henry David Thoreau (1854) [+] de la que Skinner en va fer un relat de ciència-ficció denominat Walden 2 [+]. Existeixen també els Walden 3, 4, 5 i 6.
Tots aquests espais i instal·lacions es poden veure bé des de la perifèria del recinte. La xemeneia es veu des de molts punts del Baix Llobregat.
QUÍMICA A LA VISTA 