La central tèrmica del Besòs [+] de les tres xemeneies ocupava un espai compartit entre Badalona i Sant Adrià de Besòs i era la quarta que era a aquesta ubicació. Era una central convencional de combustió de fuel oil provinent dels dipòsits de la CAMPSA de Badalona amb un oleoducte (i després gas natural) i producció de vapor per a fer energia elèctrica. Es construí a partir del 1970. Tenia tres unitats de producció, amb els generadors de vapor de 90 m d’alçària, i a sobre les xemeneies de 90 m més. Aquesta part era ubicada al municipi de Sant Adrià de Besòs.
Aquesta central va substituir les anteriors. Primer va ser Energia Eléctrica de Cataluña (1911), comprada el 1923 per Barcelona Traction (la Canadenca), La fallida d’aquesta empresa el 1948 fou aprofitada per Fuerzas Eléctricas de Cataluña (FECSA) per comprar-ne tots els béns. El 1954 va cessar l’activitat i es va construir una nova central, la Badalona I, i el 1965 una segona central contigua, aquesta a Sant Adrià de Besòs, denominada Badalona II. Totes han estat centrals termoelèctriques convencionals, que cremen combustible i la calor de combustió genera vapor que fa girar les turbines i produeixen electricitat. El vapor, en circuit tancat, és condensat amb aigua de mar de refrigeració, que retorna al mar una mica més calenta.
Aquestes centrals produien fums amb molt diòxid de sofre, perquè el carbó i el fuel que usaven era de baixa qualitat, i a més una gran quantitat de pols negra, que embrutava la roba estesa, les façanes de les cases i els pulmons de tothom. El maldito polvillo negro va ser una constant durant força anys i va culminar, el 28 setembre de 1966 amb una manifestació d’unes mil dones -la meva mare entre elles!-, cada una amb una bosseta de pols negra, recollida de la roba estesa i dels balcons, per demanar una solució a les autoritats. Algunes van llençar la bosseta contra la paret de l’ajuntament, diuen. Van posar filtres a la sortida dels fums, i al cap de quatre anys es començava a construir la nova central elèctrica.
Les xemeneies han estat el símbol de la revolució industrial del segle XIX i de la primera meitat del segle XX. La combustió del carbó feia anar les màquines de vapor, que donaven força motriu mecànica a la indústria. Les imatges de Barcelona o Badalona de finals del segle XIX mostren xemeneiess per tot arreu A Terrassa hi havia moltes indústries tèxtils que es denominaven “vapors“, ara reconvertides en centres docents o oficines municipals.
Per què una xemeneia? La funció d’una xemeneia és evacuar els fums de la combustió, més calents, i així es facilita que entri aire de l’exterior, més fred, per mantenir la combustió. La diferència de pressió entre els fums i l’aire ambient genera el tiratge. Com més alta és la xemeneia, més tiratge aconsegueix, però els fums es van refredant més ràpidament, cosa que redueix el tiratge. Una xemeneia també té la finalitat d’escampar a l’entorn, més diluits, els productes nocius de la combustió: partícules sòlides (cendres) i gasos contaminants, com el CO o el SO2. A més, moltes xemeneies s’usaven també per barrejar-hi corrents de gas residual dels processos de la fàbrica que no eren combustions.
Els gasos evacuats per una xemeneia, en refredar-se , retornen cap al terra. L’alçada de la xemeneia determina la concentració a la que arriben a terra els gasos, i a quina distància ho fan: com més alta, més diluits i més lluny van els fums. Actualment es posen sistemes de depuració de diversos tipus, mecànics i químics, per no llençar contaminants a l’aire.
En el disseny inicial, el conjunt de xemeneies i generadors de vapor de la central tèrmica del Besòs feien 180 m, però es va considerar que calia augmentar-ne l’alçària, per aconseguir que la punta de la xemeneia anés més amunt que la capa d’inversió térmica, habitual de la zona en certes condicions meteorològiques, i que és d’uns 190 m. Aquesta capa d’inversió, d’aire calent, actua com una tapa que impedeix que els gasos emesos per sota d’aquesta alçada segueixin pujant, i tornen a terra, concentrant-se sobre els edificis i la població mentres durin les circumstàncies meteorològiques d’inversió. Es va decidir, doncs, allargar les xemeneies 20 m més, fins als 200, i és com les veiem avui, amb l’aditament metàl·lic final. La part inferior de sota de la xemeneia tenia el generador de vapor, i l’edifici posterior era la sala de turbines on es produia l’electricitat. Les preses i els retorns d’aigua de mar per la refrigeració es van desmuntar juntament amb la major part d’instal·lacions.
La central va cessar l’activitat el 2011 i fou desmantellada. El municipi de Sant Adrià, després d’una consulta popular, va proposar mantenir les xemeneies i l’edifici de turbines com a símbol local, i el 2022 la Generalitat ha aprovat ubicar en aquell espai un hub de creació digital i audiovisual. Hi ha a més altres projectes força avançats, que inclouen construcció de revestiments de vidre a la part baixa de les xemeneies, uns miradors a la punta, hotels, museus, centres comercials,… Hollywood. Jo ja no ho veuré, que diu el senyor Marcel·lí...
En aquest mateix blog anirem veient altres xemeneies il·lustres, però més endavant.
QUÍMICA A LA VISTA 
[…] baixes comparades amb les tres xemeneies que hem vist a l’entrada 2 d’aquest blog [+], tot i que tenen uns 60 m. Són també centrals termoelèctriques per produir […]
M'agradaM'agrada