35. L’ANTIGA ASLAND  DE  CASTELLAR DE N’HUG

Vista general de l’empresa, des de la carretera BV-4031. S’observa la pedrera a la part superior. Foto de l’autor, 2023.

Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell, va fundar l’empresa Asland el 1901 per fabricar ciment portland, com s’ha vist en una entrada anterior  [+] .   La primera fàbrica d‘Asland  -i segona d’Espanya- va ser la del Clot del Moro, un paratge de la part baixa de Castellar de n’Hug, petit municipi del Berguedà, tot i que era de més fàcil accés des de la Pobla de Lillet. La fàbrica era a uns 1000 m sobre el nivell del mar. Es va construir entre 1901 i 1904. Allà hi havia la roca calcària de gran qualitat, a una pedrera aprop de la fàbrica. El carbó provenia de les mines de la muntanya de Falgars, i era transportat amb un telefèric industrial de 4 km.

Vista lateral dels edificis de la fàbrica. Foto de l’autor, 2023.

Va participar en el disseny i la construcció de la fàbrica Rafael Guastavino [+],  mestre d’obres molt famós, i promotor de la volta catalana, que exportà als EUA on va fer bona part de la seva obra. L’aport de la maquinària i els materials es va haver de fer per camins de carro des d’Olvan, a 40 km, mitjançant un tren de carretera denominat locomòbil, importat dels EUA, i que anava a 4 km/h i era la sensació dels habitants de la comarca.

Al Clot del Moro es va dissenyar una fàbrica seguint el desnivell de la muntanya, on el flux de matèries era per gravetat, des de la pedrera a dalt fins a les ensacadores de producte a baix, i on la maquinària -forns rotatoris, molins- era moguda amb turbines per les que circulava l’aigua del riu Llobregat, convenientment desviada. Les turbines movien directament les màquines sense transformar l’energia cinètica de l’aigua a energia elèctrica.  Va ser un disseny molt modern per l’època. Hi havia també una altra turbina que fabricava electricitat i una caldera de vapor.

Un dels forns verticals de ciment. Foto de l’autor, 2023.

A la fàbrica hi havia 3 forns rotatoris horitzontals d’1,80 m de diàmetre i 30 m de llargària, i més endavant se’n hi va construir un altre. Avui es considerarien molt petits però llavors eren dels més grans existents. Hi havia diversos molins per triturar les primeres matèries, i altres per triturar el producte final abans de ser expedit en sacs. Es van construir primer dos petits forns verticals de ciment-que encara es poden veure- per fer el material per construir la fàbrica. A més, es van fer blocs de cases per als tècnics però no per als obrers, perque venien directament a peu des dels pobles de l’entorn.

El ciment produit, competitiu per la seva gran qualitat,  era enviat cap als centres de consum mitjançant un ferrocarril de via molt estreta (60 cm) fins a Guardiola de Berguedà i d’allà al tren de Berga i Manresa, ja existent des de 1904 [+]. El primer tram del ferrocarril de via estreta, entre la Pobla de Lillet i el Clot del Moro, es ara un ferrocarril turístic, el Tren del Ciment [+] .

La fàbrica va aturar-se el 1975 i es van vendre totes les peces de ferro com a ferralla. Els darrers propietaris, l’empresa Lafarge-Asland, van vendre les instal·lacions a la Generalitat de Catalunya per l’irrisori preu simbòlic de 500000 Pta, uns 3000 € d’ara. La part de la fàbrica no enderrocada és avui l’interessant Museu del Ciment [+]

Pot veure’s una bona vista de la fàbrica en conjunt des de la carretera de Castellar de n’Hug  BV-4031. Una desviació porta davant de la fàbrica on es pot veure tota l’estructura, els dos forns verticals de ciment i un molí de boles, procedent de l’empresa Ciments de Fígols.

Un molí de boles monumentalitzat, procedent de Ciments de Fígols. Foto de l’autor, 2023.

Més documentació aquí: [+]

Vista de GoogleMaps (2023) de la zona de pedreres en procés de regeneració (meitat superior de la foto), i de l’edifici de la fàbrica i Museu del Ciment, a baix a la dreta. A l’angle inferior es veu el riu Llobregat.

Deixa un comentari