Les depuradores d’aigües residuals es denominen en llenguatge tècnic EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals), com ja haviem comentat en parlar de la potabilitzadora de Sant Joan Despí [+].
El procés de depuració de l’aigua residual és conceptualment molt similar al de potabilització: cal identificar què conté l’aigua residual, i quines característiques finals ha de tenir l’aigua per al seu destí final, sigui llençar-la al mar, a un riu o fer-la servir com aigua regenerada per poder-la fer potable o reutilitzar-la en altres usos com reg o neteja de carrers. D’aquí se’n dedueix la seqüència d’operacions idònia per fer-ne les separacions oportunes, amb els criteris generals ja comentats : primer, separar allò més fàcil de separar; després, separar components majoritaris; i finalment, separar components minoritaris o els més difícils. Podem refinar una mica més aquests criteris: aprofitem primer les separacions “que van soles”, sense consum d’energia, com les separacions per gravetat tipus sedimentació; després, les operacions que requereixin només energia mecànica, com les filtracions; després, les separacions que requereixin energia calorífica com les destil·lacions; i finalment, els processos que requereixin afegir algun component addicional. Naturalment, aquests són criteris generals que caldrà veure en cada cas com s’apliquen de forma òptima.
A Catalunya hi ha moltíssimes EDAR’s de dimensions i estructura molt variades. S’ha triat aquesta de la Llagosta perquè és força visible i el seu disseny presenta algunes peculiaritats d’interés.
L’EDAR de la Llagosta és ubicada davant del municipi d’aquest nom, al Vallès Oriental, entre les vies del tren a Girona, i al marge dret del riu Besòs. Té com a element més visible i destacable una construcció blanca en forma d’ovoide que sobresurt de la resta, i que s’observa bé des de les autopistes C-33 i C-17, mirant cap a l’est. Aquesta EDAR tracta les aigües residuals urbanes i industrials de nou municipis dels dos Vallès, amb una població de més de 140000 persones en total, i uns 43000 m3 d’aigua a tractar cada dia, barreja d’aigua domèstica i industrial. Aquestes aigües contenen sorres i argiles en suspensió, matèria orgànica diversa en suspensió -olis- i dissolta, organismes com bacteris i virus, i residus inorgànics variats procedents de les indústries. L’objectiu de la depuració és, en aquest cas, eliminar la terbolesa, eliminar la matèria carbonosa, els compostos nitrogenats i els compostos de fósfor, desinfectar-la parcialment, i així poder tornar l’aigua al riu Besòs. Aquest riu era, als anys 70 i 80 del segle XX, un dels més contaminats de Catalunya i Espanya, i s’ha requerit un esforç econòmic i polític sostingut i constant per revertir-ne la situació, objectiu que s’ha aconseguit.
A aquesta instal·lació el 1994 es va construir la part de depuració físicoquímica, i el 1998 la part de depuració biològica. Es pot seguir tot el procés a l’esquema del final d’aquesta entrada, d’esquerra a dreta. La depuració fisicoquímica consta d’un desarenador i desgreixador per gravetat. Amb additius químics, com a les ETAP, es fa flocular bona part de la matèria en suspensió, i l’aigua es porta als decantadors primaris, cilindres plans de gran diàmetre i poca alçada on els flocs queden al fons i l’aigua sobreix. La depuració biològica consisteix en reactors biològics de fangs activats, que són piscines que contenen colònies de bacteris que s’alimenten de la matèria orgànica de l’aigua, es reprodueixen i per tant s’incrementa el volum de fangs. Aquests fangs es separen de l’aigua mitjançant uns altres decantadors clarificadors. Part d’aquests fangs es retornen al procés, i una part s’extreu cap al tractament de fangs. L’efluent de sortida d’aquests decantadors ja pot enviar-se a la llera del riu.
Un paràmetre habitual per mesurar la qualitat de l’aigua és la seva DBO o demanda bioquímica d’oxígen: és la quantitat d’oxigen que es requeriria per oxidar tota la matèria orgànica de l’aigua. A l’EDAR de la Llagosta la DBO de l’aigua d’entrada és en mitjana de 500 mg d’oxigen per litre, i la de sortida de menys de 35. Aquest darrer valor possibilita que l’aigua riu avall pugui mantenir la biodiversitat el més semblant a la natural.
Com a peculiaritat d’aquesta planta, hi ha un sistema addicional de digestió anaeròbia -fermentació- dels fangs, prèviament espesseits per decantació i flotació. Aquesta operació es porta a terme en tancs cilíndrics tancats i escalfats per facilitar el procés de fermentació. La fermentació dels fangs produeix biogàs, majoritàriament metà CH4, que es magatzema al gasòmetre, que és el dipòsit blanc ovoide, sense pressió, i a temperatura ambient. La combustió d’aquest biogas a la pròpia planta dona energia calorífica per al funcionament dels digestors anaerobis, que requereixen una temperatura una mica superior a l’ambient. El gas sobrant produeix energia elèctrica en unitats de cogeneració. Els fangs fermentats es deshidraten amb centrífugues i se’ls dona destí final fora de la planta.
Es pot veure de prop l’EDAR des de la seva entrada, a la que s’arriba per la petita carretera desviada de la C-17, i que passa també pel cementiri municipal.
QUÍMICA A LA VISTA 