Advertiment. Aquesta entrada del blog es basa a l’entrada del meu blog general [+] de la que n’he copiat bona part. El reciclatge i la reutilització ara es recomanen per a estalviar energia, i és el que faig, reciclar i reutilitzar posts.
La Rajoleta és el nom amb que es coneixia col·loquialment la indústria de ceràmica tècnica Pujol i Bausís, d’Esplugues de Llobregat. No se sol visualitzarla indústria ceràmica com a indústria química, però l’activitat ceràmica és una bona mostra de reaccions químiques entre sòlids, molt complexes de caracteritzar: es parteix de matèries primeres naturals de composició que pot ser variable, i el tractament i control dels processos ceràmics no és senzill, a diferència d’altres processos químics.
Les unitats de producció de les peces ceràmiques són les bòbiles, indústries tradicionals que solien ser prop de les mines o jaciments d’argila, que era la primera matèria a partir de la que s’obtenien les peces ceràmiques. Bàsicament n’hi ha de quatre tipus i usos: la ceràmica per a la construcció, com teules o maons -també denominades teuleries-, o rajoles per a decoració; la ceràmica per a usos domèstics, com àmfores, plats o cassoles; la ceràmica sanitària per a banys i cuines; i la ceràmica tècnica per a usos variats a diferents indústries.
L’argila és la matèria primera de gairebé tota la indústria ceràmica. És una estructura complexa de silicats d’alumini, magnesi, sodi, potassi o ferro. Es pot dispersar en aigua donant sistemes col·loidals plàstics que permeten treballar la massa i donar-li les formes desitjades. El procés de la ceràmica consisteix en el tractament tèrmic d’una massa d’argila i aigua, que primer es desseca i deshidrata, i a més temperatura es descompon donant caolí (silicat d’alumini Si2O7Al2) i alúmina Al2O3. A uns 1100ºC aquests dos compostos reaccionen i donen compostos com la sillimanita SiO5Al2 o la mullita Si2O13Al6, que són els components principals de les peces ceràmiques. Encara a més temperatura part de la massa es pot fondre i donar vidres. Segons quina sigui la primera matèria i la temperatura de treball s’obtenen els productes porosos (maons, teules, terrissa), els productes de pasta compacta (gres o porcellana) o els refractaris.
El procés de fabricació de peces ceràmiques consta sempre de les etapes següents: pastat de l’argila amb aigua per tal d’obtenir una massa plàstica que permeti donar forma a la peça. Cocció de la peça en un forn per obtenir la peça de la forma i la resistència desitjades.. La peça en aquest moment es denomina bescuit, i és més o menys porosa depenent de les característiques de l’argila usada i del temps i la temperatura de cocció. Si es desitja una peça amb acabat vitri, o acolorida o impermeable, cal recobrir la peça amb una capa de pigment, i caldrà una segona cocció per incorporar adequadament aquesta capa addicional a la peça.
La indústria ceràmica és probablement la més antiga de les existents, i va desenvolupar-se un cop al neolític es va poder dominar la producció i gestió del foc. Les bòbiles es van situar inicialment als llocs on es podia disposar d’una argila de qualitat, d’aigua per pastar, i de combustible per coure les peces. Inicialment es feia servir llenya o carbó, però les bòbiles industrials funcionen en continu i amb combustibles com gasoli o gas natural, que permeten una regulació millor i una producció constant.
Les grans rajoleries industrials de Castelló i Vila-Real són plantes automatitzades, integrades energèticament, i amb unitats d’I+D molt desenvolupades. En canvi a Catalunya la gran activitat industrial ha anat decaient. L’empresa ceràmica Gres Catalán, fundada el 1911 a Calaf, va plegar el 2013, així com altres ceràmiques importants. Roca Radiadores, a Gavà, inicià la fabricació de ceràmica sanitària el 1936 i segueix en ple desenvolupament, però no a Gavà, per tot el món. La ceràmica industrial i de refractaris de Cucurny, a Montmeló, també va tancar fa anys. L’activitat de ceràmica tradicional domèstica o decorativa segueix a algunes localitats com la Bisbal d’Empordà, Breda o Verdú.
Pel que fa a la Rajoleta, l’any 1858 els francesos Marius Jourdan i Jean Terrada fundaren la bòbila, que el 1876 fou comprada per Jaume Pujol i Bausís. seguit del seu fill Pau Pujol i Vilà. S’especialitzaren en ceràmica decorativa per a la construcció, i treballaren per a tots els arquitectes del modernisme i el noucentisme català, com Gaudí, Puig i Cadafalch, o Domènech i Muntaner. Després de la guerra civil l’empresa es denomina Cerámicas Pujol y Baucís (sic), que finalment tanca el 1984 quan tenia el nom de Ceràmica Vallvé, del darrer propietari Narcís Vallvé. Un cop abandonada l’activitat industrial, el 1994 comença una reconstrucció parcial i reconversió en museu, i des del 2007 el Museu de Ceràmica La Rajoleta és museu col·laborador del Museu Nacional de Ciència i Tecnica de Catalunya (MNACTEC) [+]
La visita a la Rajoleta és especialment interessant perquè tenen deu forns de quatre tipus diferents, cosa poc habitual en les bòbiles. Aquests quatre tipus es denominen forn rectangular, forn de daurats, forn àrab i forn d’ampolla. Es descriuen amb detall i amb esquemes a l’entrada citada [+]. De tots els forns existents, només s’observen des de l’exterior els dos forns denominats d’ampolla per la seva forma. Són de 1913 a 1919, i eren destinats a la cocció de gres i pasta blanca o porcellana, perquè poden arribar a temperatures més altes que els altres, fins a 1300ºC. Eren escalfats amb carbó, i posteriorment amb fueloil, a diferència dels altres forns que anaven amb llenya. Inicialment eren a l’interior d’un edifici industrial, no existent, del que només n’emergien les xemeneies. A l’interior del recinte modern cobert actual, i no visibles des de l’exterior del recinte, hi ha els sis forns de tipus àrab del segle XIX, dos dels quals són enterrats i de grans dimensions, i descoberts en època recent [+] .
Hi ha també molt a prop el museu Can Tinturé, on hi ha una colecció de rajoles de Salvador Miquel fetes a la Rajoleta o d’altres origens al llarg dels anys [+] . Els dos centres són a Esplugues de Llobregat, al carrer de l’Església 36. La Rajoleta té l’entrada pel Passatge Puig d’Ossa s/n, des d’on es poden observar els dos forns d’ampolla. La visita a La Rajoleta és guiada i només els diumenges al matí a les 11 h. o a les 13. La web indicada en dona detalls.
QUÍMICA A LA VISTA 