De fa anys en el tema del tractament i potabilització de l’aigua hi ha dues sigles: ETAP i EDAR. L’ETAP és una Estació per al Tractament d’Aigües Potables, i l’EDAR és una Estació Depuradora d’Aigües Residuals. La darrera lletra de la sigla ajuda a no confondre-les: P de potable, R de Residual.
El 1955 es va crear l’ETAP de Sant Joan Despí. Abans la ciutat de Barcelona i el seu entorn s’alimentava de captacions subterrànies com pous, mines a les estribacions de Collserola (a Sarrià, Sant Gervasi i Horta), i conduccions de les fonts i aqüífers propers, com el Rec Comtal, des del Besòs cap al pla de Barcelona. I, més endavant, l’aqueducte de Dosrius, població del Maresme. En l’imaginari popular aquests “dos rius” eren el Besòs i el Llobregat, però realment el terme es referia a l’empresa Palau, Garcia i Cia, que des de 1857 va subministrar aigua a Mataró procedent de la població de Dosrius, i que el 1862 va ser comprada per l’empresa belga Compagnie des Eaux de Barcelona, fundada el 1867 a Lieja i que va ser la precursora de l’actual Aigües de Barcelona (AGBAR) [+] . Es pot trobar la història detallada del subministrament d’aigua a Barcelona al catàleg d’una exposició feta el 2011 al Saló del Tinell de Barcelona, i descarregable aquí: [+]
L’ETAP de Sant Joan Despí subministra entre el 40 i el 50% de l’aigua que es distribueix a Barcelona i el seu entorn inmediat. Capta aigua superficial del riu Llobregat, i a més, aigües subterrànies de l’aqüífer del Llobregat. Aquest aqüífer és com un embassament subterrani natural que s’estén de Martorell al mar, que impregna d’aigua les roques del subsòl. Aquest aqüífer es pot salinitzar per entrada d’aigua de mar, quan el cabal del riu és molt baix i se’n extreu massa aigua. Des de Martorell a Sant Joan Despí són visibles moltes torretes que corresponen a punts on es pot bombejar aigua subterrània que es pot incorporar a l’ETAP.
Una potabilitzadora, i també una depuradora, són bons exemples per explicar alguns principis bàsics de l’enginyeria química. L’aigua del Llobregat conté moltes coses: aigua, sal dels runams salins del Bages [+] i que el salmorraducte no és capaç de retenir, matèria orgànica de molts origens -urbans i agrícoles-, minerals diversos derivats d’abocaments d’indústries, derivats amoniacals diversos domèstics o ramaders, i sorra i argiles naturals o d’origen industrial. Cal separar tot això de l’aigua, i el criteri bàsis és fer-ho per ordre, separant primer el més fàcil de separar, separar allò que n’hi ha en més quantitat, i deixar per al final els components minoritaris o més difícils. Aquests principis són vàlids per a tot procés de separació, no solament de la indústria química, sinó de qualsevol altre camp d’activitat.
L’aigua es capta al llit del riu amb reixes que permeten el pas de l’aigua cap a la planta. Se’n eliminen les pedres i sorres per decantació -separació física per gravetat- i es bombeja a una alçària d’11 m per tal que l’aigua circuli rodada al llarg de la instal·lació.
Es fa una desinfecció inicial de l’aigua mitjançant diòxid de clor (ClO2), que s’obté in situ per reacció química entre clorit de sodi (NaClO3) i aigua amb clor (Cl2). El diòxid de clor elimina bona part de matèria orgànica de l’aigua, i també part dels ions metàl·lics, com els de ferro i manganès La matèria en suspensió que conté l’aigua s’elimina mitjançant la floculació: s’afegeixen reactius químics com sulfat d’alumini (Al2(SO4)3) que permeten que les partícules sòlides molt petites s’uneixin en agregats més grans denominats flocs o flòculs. Aquests flòculs es decanten també per gravetat en dipòsits decantadors, que tenen forma de piràmide invertida i un prisma quadrangular a sobre, de 100 m2 de secció a la part més ampla. L’aigua puja des de fons molt lentament, a uns 2 m per hora i això permet que els flocs sedimentin i caiguin al fons com a fang. Aquests decantadors (88 en total) són els de la figura adjunta.
L’aigua decantada surt per la part superior i es fa passar per filtres-piscina (20 en total) plens de sorra que retenen els flocs més petits que haguéssin pogut passar de llarg dels decantadors. En aquest punt s’hi pot afegir l’aigua procedent dels pous subterranis de l’aqüífer, que és més neta i no porta partícules en suspensió.
Hi ha processos posteriors de separació que s’hi han afegit per millorar les característiques organolèptiques de l’aigua a mida que la qualitat de l’aigua del riu anava empitjorant i es salinitzava. Una part de l’aigua es sotmet a ozonització (addició d’ozó O3), que és un potent oxidant que millora el gust i l’olor de l’aigua; i després, hi ha la filtració amb carbó actiu, material que reté compostos orgànics, bacteris i virus, ferro, manganès i altres metalls en les seves formes oxidades.
Una altra part d’aigua es sotmet també a un procés d’ultrafiltració (UF) a través de membranes que tenen una mida de porus de 0,02 micrometres i poden retenir els bacteris. També es té una etapa d’osmosi inversa (OI) que treballa a pressions de fins a 16 bar, i que acaba de retenir virus, bacteris i, sobre tot, ions inorgànics com els que donen salinitat a l’aigua. Aquestes dues darreres unitats es van instal·lar el 2009. Es pot també remineralitzar l’aigua, si convé, amb sals minerals (calcita CaCO3, hidròxid de sodi NaOH i, si cal, diòxid de carboni CO2) . S’ajunten les dues aigües, i es desinfecta el conjunt mitjançant una cloració o addició de clor Cl2, que permet tenir l’aigua desinfectada al llarg de les conduccions de distribució, i així s’acaba d’eliminar l’amoni que hi pogués quedar. D’aquí l’aigua va a les centrals de bombament que distribueixen l’aigua a les xarxes urbanes.
A la planta hi ha també un procés de tractament dels fangs que es treuen dels decantadors. Amb processos de decantació, centrifugació i atomització s’arriba a uns fangs només amb un 5% d’humitat, que es poden usar com a combustible als forns de la indústria del ciment.
Des de l’exterior no es pot observar fàcilment l’EDAR de Sant Joan Despí perquè al seu voltant no hi ha punts elevats. Se’n té una visió parcial i fugaç des dels trens de FGC entre les estacions de Cornellà i Sant Boi. La silueta de la instal·lació es pot veure també des de la carretera BV-2002 a l’alçada de l’estació dels FGC de Sant Boi de Llobregat. Sí que es poden veure les reixes de captació pel camí de gran recoregut GR270 que passa pel marge esquerre del riu.
La web de l’Agència Catalana de l’Aigua conté milers de dades de l’anàlisi química, biològica i ecològica de totes les masses d’aigua de Catalunya, tant les superficials (rius, embassaments) com les aigües marines. Com a exemple, aquí [+] es poden trobar les dades disponibles del riu Llobregat al seu pas per Sant Boi i Sant Joan Despí.
Actualització febrer 2024. Per adaptar-se millor a les noves condicions de la sequera i als canvis de composició de l’aigua superficial del riu, s’ha modificat l’ETAP Sant Joan Despí: l’aigua superficial del riu i les aigües subterrànies no es barregen sinó que tenen tractaments diferents. Per altra banda s’hi ha afegit una ERA (Estació Regeneradora d’Aigua) que impulsa 1500 L/s d’aigua fins a Molins de Rei on es barreja amb l’aigua del riu.
Més informació: [+]
QUÍMICA A LA VISTA 