De fet, el títol de l’entrada conté un error. Realment la primera refineria de petroli de Tarragona fou fundada per Joan Vilella i Llauradó, a la ciutat de Tarragona, el 1879. L’empresa es deia Joan Villella i Cia, i a seva marca era La Pensilvania, Les instal·lacions eren a la dreta del riu Francolí, entre la via del tren i la carretera a València. El 1899, amb Joan Vilella i Estivill, fill del fundador, l’empresa passà a dir-se Refineria Catalana de Petroli. Es mantingué fins el 1927, any en que CAMPSA passà a tenir tot el monopoli espanyol d’activitats del petroli, Els Vilella es dedicaren també a la indústria del vidre (des de 1900) i fundaren la Vidriera Barcelonesa que després passaria a denominar-se Vidriera Vilella, i serà objecte d’una entrada posterior d’aquest blog.
Abans de que es construís la gran refineria d’ENPETROL (després REPSOL), a Tarragona [+] ja hi havia una petita refineria -la segona- , situada a la costa, i que estava i està especialitzada en fabricar betum asfàltic. El seu nom és ASESA (Asfaltos Españoles) [+]. Va ser fundada el 1965 per la Compañía Española de Petróleos (CEPSA), privada, i la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos (CAMPSA), pública. Amb la privatització de CAMPSA, ASESA és ara de CEPSA I REPSOL a parts iguals.
La nomenclatura en el camp dels paviments de carretera és una mica ambigua, i s’hi barregen terminologia tècnica i popular. D’entrada, cal distingir el quitrà, derivat de la destil·lació destructiva de la hulla, de l’asfalt, derivat de la destil·lació del petroli. Hi ha un producte natural denominat asfalt, que es troba en alguns punts del planeta on hi solen haver jaciments de cru (llac Maracaibo, per exemple), i hi ha el producte residual derivat de la destil·lació del petroli, denominat també asfalt o betum asfàltic. En alguns llocs, quan aquest betum asfàltic està barrejat amb la gravilla per a la seva aplicació com a capa de rodadura per a vehicles, es denomina també asfalt.
A ASESA fan bàsicament betum asfàltic i usen com a primeres matèries diversos crus de petroli pesats o extrapesats, és a dir, molt viscosos i amb composició d’hidrocarburs de cadena molt llarga. Solen tenir també una alta proporció de sofre. El procediment de fabricació és una clàssica destil·lació a pressió atmosfèrica i una posterior destil·lació al buit, amb la diferència de que aquí el producte final surt del fons de la columna de buit, el que en altres columnes se’n sol dir residu.
El betum asfàltic és el producte final que es comercialitza, amb determinats additius segons l’aplicació. Les altres fraccions que s’obtenen de la destil·lació, més lleugeres, van a la refineria de REPSOL, que les desulfura i barreja amb els productes de la seva activitat pròpia. La capa de rodadura d’una carretera conté només un 5% de betum asfàltic, la resta és la gravilla (àrids) de granulometria específica, segons la permeabilitat i el drenatge que es desitgi, que depèn de la climatologia de la zona. ASESA fabrica també betums per a altres aplicacions, com construcció.
Inicialment ASESA tenia un pantalà propi de descàrrega de vaixells, però actualment ha quedat quasi absorbit per l’expansió del port de Tarragona, i els vaixells poden descarregar i carregar només per un costat del pantalà, com es pot veure de la segona foto adjunta.
No hi ha un punt de vista bo on es puguin veure les instal·lacions d’ASESA. Des de l’autovia a Salou (C-31B) s’observen només els dipòsits. L’entrada a la refineria és a una desviació indicada just davant del Complex Educatiu de Tarragona, Seria un bon punt de vista, però des de l’entrada a la planta no es poden fer fotos.
QUÍMICA A LA VISTA 