Aquesta dessalinitzadora, que té com a nom oficial ITAM Tordera. fou la primera de Catalunya i es va inaugurar el 2002 [+]. És situada al costat esquerre de la Tordera, a 2 km del mar, al terme municipal de Blanes. Es va dissenyar per a 10 hm3/any, però al cap de sis anys es va duplicar la instal·lació i actualment genera 20 hm3 a l’any d’aigua dolça, que es distribueix per la zona i se’n envia una part del cabal fins a la potabilitzadora de Cardedeu, de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter Llobregat [+]. A l’entrada citada hi ha un mapa on, a la dreta, es veu la connexió entre l’ ITAM Tordera i l’ ETAP Cardedeu. ITAM significa Instal·lació de Tractament d’Aigua de Mar i és el nom tècnic de les dessalinitzadores.
La dessalinització de l’aigua de mar per obtenir aigua dolça és un objectiu molt antic i s’han usat tot tipus de tecnologies per aconseguir-ho. El cost de l’energia disponible sol ser el factor determinant. S’ha usat evaporadors que consumien combustibles fòssils, o la calor residual de centrals tèrmiques o nuclears. S’ha intentat el procés de congelació i posterior fusió del gel obtingut, que és un procés menys consumidor d’energia però després la neteja del gel obtingut és difícil. S’han dissenyat evaporadors solars sense més consum que l’energia solar, però de poca eficàcia i poca producció. Els processos de membrana, que retenen les sals i deixen passar l’aigua, són els més efectius, i entre tots els possibles actualment es prefereixen els sistemes d’osmosi inversa, malgrat el seu consum elevat d’energia elèctrica.
Les unitats d’osmosi inversa consten d’una membrana semipermeable a l’aigua però no a les sals, i un sistema de compressió de l’aigua salada – de 40000 ppm de sal- fins a una pressió superior a la seva pressió osmòtica, que sol ser d’uns 60 o 70 bar. L’aigua dolça produida, amb 110 ppm de sal, flueix a través de la membrana, i la salmorra, més concentrada en sal, que no creua la membrana, s’evacua a l’exterior. Solen tenir la membrana enrollada, amb una entrada de l’aigua de mar i dues sortides, una d’aigua dolça i una de salmorra més concentrada. Per internet es poden trobar dotzenes d’esquemes de com és en detall una cel·la d’osmosi inversa [+]. A la planta de Tordera-Blanes hi ha actualment 5824 unitats d’osmosi inversa.
De 100 kg d’aigua de mar d’entrada solen obtenir-se uns 45 kg d’aigua dolça, i 55 kg de salmorra de rebuig concentrada. Per a l’economia del procés importa aprofitar l’energia que conté aquesta salmorra, que està a pressió. Això s’aconsegueix amb dispositius denominats cambres isobàriques, que són recuperadors mecànics d’energia capaços de transferir la pressió de la salmorra de rebuig a l’aigua de mar d’entrada.
El procés [+] agafa l’aigua de mar a 800 m de la costa, en uns pous submarins a 30 m de fondària, i es bombeja fins a la planta. Allà hi ha dos tipus de filtre tancats: filtres de sorra i partícules de carbó, i filtres de cartutx, que deixen l’aigua de mar sense partícules sòlides que obstruiriem les membranes d’òsmosi inversa. D’aquí l’aigua, un cop portada a la pressió de treball, va a les cel·les d’osmosi inversa on es produeix la separació en aigua dolça i salmorra.
L’aigua dolça produida s’ha de remineralitzar per poder-la distribuir per al consum. Per fer-ho, s’hi addiciona diòxid de carboni i hidròxid de calci, i finalment es porta als dos tancs de magatzematge, de 10000 m3 cadascun. D’aquí l’aigua es distribueix a la població de l’entorn, i una part s’envia per una canonada d’1,4 m de diàmetre a l’ETAP de Cardedeu, des d’on ATL la distribueix a Barcelona i la seva àrea. La salmorra de rebuig, un cop ha cedit la seva pressió en les cambres isobàriques, es retorna al mar.
En l’inmediat futur està prevista l’ampliació d’aquesta dessalinitzadora, just al costat, fins a un cabal total màxim de 80 hm3/any.
Un bon punt per veure la dessalinitzadora és des de la seva entrada, a un desviament de la carretera GI 6831, a la dreta venint de Blanes. Des de la mateixa carretera, però en direcció contrària, es pot agafar un trencall que porta a la desembocadura de la Tordera, però a la dreta es permet passar per sota de la GI 6831 i la via del tren i s’arriba a sota de la dessalinitzadora, des d’on s’observen bé els filtres de sorra. Des del pont de la carretera sobre el riu es té també una bona vista.
QUÍMICA A LA VISTA 