La monumentalització d’objectes del patrimoni industrial és una pràctica molt agraïda cara a la població. Tot Catalunya és plena de màquines de tren de línies de via estreta que fa anys que estan tancades, i les màquines restaurades són a un parc, a una avinguda o a una rotonda. Penso en Martorell, Tortosa, Monistrol, Salou i tants altres llocs. A aquest mateix blog hem vist alguns equipaments industrials monumentalitzats, com la cullera de fundició d’un alt forn de CELSA [+] o aquell molí de boles de la cimentera ASLAND de la Pobla de Lillet [+]. Per no citar canons en desús, com els de Montjuïc o el canó de Palamós, que té cançó i tot.
Les màquines de vapor, per la seva envergadura i complexitat, són objectes admirables, en el sentit etimològic. El problema és que són objectes tan grans i complexos que, quan es museïtzen, es solen deixar allà on eren, com la del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya [+] , o la de la Colònia Sedó [+] , per citar-ne dues de les més monumentals, i que no són al carrer.
La Maquinista Terrestre y Marítima, empresa de la que ja hem parlat més d’una vegada [+] , precisament fabricava màquines de vapor fixes i mòbils – màquines de tren-. Aquestes darreres es poden veure al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú [+] o al Museu del Ferrocarril a Móra la Nova [+] . Però al menys hi ha un tros d’una màquina de vapor museïtzada a l’aire lliure, a un parc del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, just on era la fàbrica de la Maquinista i on hi ha un centre comercial que es deia abans La Maquinista i ara Westfield-La Maquinista. Es tracta precisament d’una màquina de vapor que era a l’interior de la fàbrica de la Maquinista, fabricada allà i que treballava allà mateix. En deien la Rueda i és de 1863. Primer era instal·lada a la Barceloneta. Quan es va deixar d’usar es va traslladar a Sant Andreu de Palomar. Més endavant, el 2000, es va urbanitzar el Parc de la Maquinista [+], on es va re-ubicar la Roda al mig d’un estany, i s’hi va construir també una caseta de ferro on hi ha el museu MACOSA, amb documentació de l’empresa, però que sempre jo sempre el veig tancat. Al costat hi hauria d’haver una màquina de tren però fa anys que hi ha el cartell de que ja ve però no ve.
Al Parc de la Ciutadella de Barcelona hi ha un monument que podria recordar una màquina de vapor, però no ho és. Es tracta d’una obra de l’artista Antoni Clavé [+], pintor, escultor i artista polifacètic de reconeixement universal. L’obra té per nom Monument al Centenari de l’Exposició. Fou instal·lada el 1991 per recordar els cent anys del final de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888-1891. És feta amb acer inoxidable, alumini anoditzat i uns engranatges procedents del port de Màlaga. En un principi la part d’alumini havia de ser mòbil, però no he vist que funcionés mai.
Finalment, com a màquina monumentalitzada em plau posar aquí, perquè l’he vist recentment, la màquina de vapor de la Universidad de Cantabria a Santander, procedent de la indústria Solvay de Torrelavega, però de la que no he sabut trobar cap informació. És molt grossa, això sí.
Està bé que les indústries regalin objectes a les universitats per a la formació dels futurs tècnics. Per exemple, a l’ETSEIB (l’Escola d’Enginyers de Barcelona) tenen des de 1962 un camió Pegaso partit per la meitat al llarg, molt visual. Hauria de ser més freqüent aquesta col·laboració, però la cosa no sembla que progressi.
QUÍMICA A LA VISTA 