Moltes persones a Barcelona han sentit a parlar del Rec Comtal, però dubto que el canal de la Infanta sigui igual de conegut. Els canals i aqüeductes vistos fins ara que aportaven aigua del nord (riu Besòs) a la ciutat de Barcelona venien del nord i eren tots per a la població, excepte el Rec Comtal, amb objectiu agrícola i industrial. El Canal de la Infanta, que ve de l’oest (riu Llobregat) era només per a ús agrícola, i al començament no passava per Barcelona sinó pels pobles del delta del Llobregat. L’annexió de Sants a Barcelona va fer que el canal de la Infanta tingués també un tros barceloní.
El Canal de la Infanta va començar dient-se canal de Castaños perquè Francisco Javier Castaños, -el general Castaños– capità general de Catalunya [+], va ser un dels promotors inicials. Després van posar-li com a nom complet Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón [+] , que era la germana de Maria Cristina de Borbó, muller de Ferran VII i futura reina consort i regent. Els promotors li van donar aquest nom per tal d’afavorir que des de la corona autoritzessin l’obra, i la financessin, al menys en part. El primer objectiu el van aconseguir, però el segon no.
El canal és una obra de 17,4 km i un desnivell total de 13 m, que porta aigua del riu Llobregat cap als camps de la seva esquerra. Malgrat la protecció pública de l’obra, el finançament fou totalment privat a càrrec dels regants, en quantitats proporcionals a la superfície a regar. El canal de la Infanta és la continuació en el temps i en l’espai del Rec Vell, de 1188, que anava del Papiol fins a un conjunt de molins fariners que generaren la població de Molins de Rei. L’aigua del Rec Vell va ser la que inicialment va alimentar el Canal de la Infanta. El canal comença a la Casa de les Comportes de Molins de Rei, que segueix fent la seva funció de regulació, perquè el canal segueix actiu.
El canal es va construir entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles. El delta va passar així d’agricultura de secà a horta, i encara més quan es va construir el 1855 el Canal de la Dreta, i tot el delta del Llobregat fou d’horta, com és actualment en la part conservada. Inicialment el canal portava més de 4000 L/s i ara un màxim de 900. Té diverses sèquies secundàries. El projecte fou de l’arquitecte Tomàs Soler Ferrer [+].
El canal passa pels termes municipals de Molins de Rei, la Santa Creu d’Olorda (de Molins de Rei des de 1916), Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat (on segueix irrigant els camps de la masia de can Trabal) i Sants (annexat a Barcelona el 1897) fins a la desembocadura al mar a la platja del Morrot, estribació de Montjuïc, al costat del cementiri. Aquest darrer tram des de can Trabal no porta aigua.
Per rendibilitzar l’obra, s’hi van instal·lar tretze salts d’aigua que donaven energia hidràulica i elèctrica a algunes fàbriques que s’hi van instal·lar. Inicialment van ser molins fariners -posteriorment desplaçats al Rec Comtal a partir de 1880- però després diverses indústries tèxtils s’aprofitaren del desnivell de 13 m entre el canal i el riu. Aquestes fàbriques inicials foren l’embrió de la industrialització del Baix Llobregat, que ha menjat molt terreny a l’agricultura.
Per protegir la qualitat de l’aigua que arribava a la potabilitzadora de Sant Joan Despí [+] es va decidir el 1962 desviar cap al canal de la Infanta les aigües superficials de la riera de Rubí i del riu Anoia, afluents del Llobregat molt contaminats per les indústries (adoberies i papereres),. Aquesta decisió es portà a terme el 1968. Després de sant Joan Despí el canal retornava les aigües contaminades al tram final del riu Llobregat. Aquesta solució es va pensar com a provisional a l’espera de la construcció de depuradores, que no es van construir fins molt més endavant.
A molts municipis s’han anat cobrint la major part de trams del canal, en molts casos per pressió dels veïns, quan el canal portava les aigües contaminades i que feien pudor. El 1978 la Corporació Metropolitana de Barcelona va expropiar el canal amb la voluntat de tapar-lo. Recentment (2023) s’ha cobert una part important de canal per les obres de soterrament del tren a Sant Feliu de Llobregat.
Actualment el canal de la Infanta encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Cornellà, fins abastir d’aigua de rec terres de cal Trabal a l’Hospitalet. Hi ha diversos moviments cívics que intenten recuperar el que puguin del canal per salvaguardar el patrimoni local.
Referència: Castillo, I., El Canal de la Infanta: quan la importància esdevé una amnèsia èpica, Quaderns d’estudi, [en línea], 2014, Núm. 27, p. 61-84, https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/276293
QUÍMICA A LA VISTA 
![[+]](https://www.catedradelagua.uji.es/webcta/wp-content/uploads/2020/02/canals_v1.jpg){kind=link}