L’abundor de pedra calissa a les muntanyes de l’entorn de Barcelona explica la presència de les diverses cimenteres. El producte que fabriquen, el ciment en les seves diferents variants, s’usa en la construcció urbana, industrial i l’obra pública, i es pot exportar a paísos llunyans per via marítima. A l’entrada 14 [+] varem veure la fàbrica de ciment de Montcada i Reixac. A aquesta entrada descriurem la fàbrica dels ciments Molins, de Sant Vicenç dels Horts. I encara quedaran per futures entrades la fàbrica Sanson, a les altures de Collserola, la planta de Vallcarca a les costes del Garraf, i la planta de Santa Margarida i els Monjos al Penedès. I, molt més lluny, la planta de ciment de les Cases d’Alcanar, al Montsià.
L’empresa Ciments Molins (oficialment Cementos Molins) [+] va ser fundada el 1928 per Joan Molins Parera, i ha estat sempre una empresa familiar. Els anys 80 els germans Joan i Casimir Molins Ribot van impulsar la projecció internacional amb filials a Sudamèrica, Àfrica i Índia. L’empresa va canviar la seu corporativa de Sant Vicenç dels Horts a Madrid després de l’1 d’octubre de 2017 [+], però amb una forta divisió dels accionistes, que molt majoritàriament són de les diverses branques de la família Molins.
Com totes aquestes empreses que fabriquen un producte barat, de primeres matèries locals, i amb molta incidència del preu de l’energia, ha anat canviant amb el temps, i sempre estan en mans dels dissenyadors dels equipaments. Passa el mateix amb les empreses de ceràmica i siderúrgiques: els dissenyadors dels forns són els que determinen com evolucionaran les empreses. Molins, com altres empreses del sector, van començar amb forns verticals, però aviat van passar als típics forns rotatoris. En va tenir fins a tres simultàniament, a més d’un forn per a ciment aluminós, que treballa en condicions diferents dels altres.
Molins van començar fabricant ciment aluminós el 1929. Aquest ciment té una alta proporció d’aluminat de calci, pren amb rapidesa i és resistent als sulfats.però la calor i la humitat fa que es degradi generant la patologia denominada aluminosi. A partir de 1943 Molins va fabricar també ciment portland. El procés de fabricació del ciment portland ja es va comentar a la citada entrada 14 [+], i no es repetirà aquí perquè, excepte en petites diferències, el procés és el mateix. Com a diferència amb Asland, l’actual forn de Molins evacua el material del forn mitjançant un sistema de satèlits o sortides laterals que refreden el producte abans de molturar-lo, barrejar-lo amb els additius i magatzemar-lo. Les fonts energètiques poden ser molt variades, depenent dels preus del moment: han usat hulla tèrmica, coc, derivats del petroli, residus industrials combustibles com neumàtics, i altres, a més de l’electricitat per moure els motors dels molins i altres màquines..
La fàbrica consta, com totes les de ciment, de molins de boles per molturar les primeres matèries (pedra calcària, argiles, arenisca, guix, aportador de ferro i altres), de la torre de ciclons en sèrie o torre Humboldt on es desseca i comença a reaccionar el material, mitjançant els fums de combustió calents; del forn rotatori i del tractament del clinker de sortida, que es barreja amb els additius finals, es magatzema en dipòsits i sitges lluny de la humitat per al posterior envasat. Hi ha també electrofiltres per depurar els fums. La fàbrica té també annexes empreses auxiliars que preparen i distribueixen ciment i formigó ja preparats, barrejats amb l’aigua i les pedretes o àrids, per a la seva aplicació inmediata en les obres.
Un bon lloc per observar el conjunt de la fàbrica és una desviació de la carretera N-340 just davant de la fàbrica, en direcció del polígon Molí dels Frares (carrers A i D, especialment). També des de l’estació dels FGC de Quatre Camins, a tocar de la planta.
QUÍMICA A LA VISTA 