La primera gasolinera és de 1885 a Indiana, però no es deia gasolinera, sinó pump station: no servia gasolina sinó querosè -un derivat del petroli, entre gasolina i gasoil- per a il·luminació i calefacció. Després, amb el desenvolupament de la indústria de l’automòbil, les gasolineres van començar a servir gasolina i gasoil sense deixar de vendre querosè, que aquí solia denominar-se simplement petroli. Jo recordo haver-ne anat a comprar, al principi dels seixanta, per a la cuina i per a l’estufa de petroli, Ara les gasolineres venen altres tipus de carburants. Quasi tots els productes que ara serveix una gasolinera deriven del petroli, però la seva composició química ha canviat força al llarg dels anys, malgrat que la denominació i la funció dels productes és la mateixa: fer funcionar els motors d’explosió interna, o els motors diesel.
L’assortidor de gasolina. La gasolina és un carburant per a motors d’explosió interna, procedent del petroli, i constituït per una barreja d’hidrocarburs que van des dels butans C4 fins als decans C10, i amb un rang de temperatures de destil·lació de 60 a 150ºC aproximadament. Les gasolines s’obtenen mitjançant la barreja o blending de diferents corrents de la refineria: gasolina directa obtinguda en la destil·lació del cru, i gasolines procedents d’unitats petroquímiques diverses.
Les gasolines actuals han de tenir un nombre d’octà elevat, i així podran ser molt comprimides en els motors actuals sense que detonin; han de tenir pocs compostos de sofre per raons mediambientals; i pocs components aromàtics -aromàtics en sentit químic, és a dir amb anells benzènics, no en el sentit de l’olor que fan. Especialment han de contenir poc benzè perquè és carcinògen..
Des dels anys 20 per augmentar-ne el nombre d’octà s’havien afegit additius amb plom (plom tetraetil o tetraetilplom), tot i que se’n coneixia a seva toxicitat. Es van prohibir el 2000 per raons sanitàries i perquè el plom enverinava els catalitzadors dels vehicles. Diversos compostos oxigenats, com l’etanol -o alcohol etílic- incrementen també el nombre d’octà sense els problemes del plom. De gasolines n’existeixen comercialment diferents tipus, segons els països. Són habituals a Europa la gasolina de 95 NOR i la de 98 NOR (NOR significa Nombre d’Octà Research, que és un assaig normalitzat de la seva detonància: com més alt, menys detona). Als EUA reben la denominació de regular i premium, respectivament, si bé no coïncideixen exactament les especificacions amb les europees. S’hi poden afegir compostos oxigenats, com etanol, en certes proporcions. Això s’indica amb la lletra E i el número que indica el percentatge d’additiu. Algunes marques hi afegeixen perfums, colorants i altrea additius. Les empreses donen a vegades noms fantasiosos als seus productes. Hi ha paísos com Brasil que la proporció d’etanol és molt superior.
L’assortidor de gasoil El gasoil o gasoli és un carburant per a motors Diesel, procedent del petroli i constituit per una barreja d’hidrocarburs que destil·len a temperatures entre 220 i 360ºC. Com les gasolines, procedeix tant de la destil·lació inicial del cru com d’altres unitats de la refineria. El nom procedeix del fet de que inicialment s’afegia al gas d’enllumenat de les ciutats per fer que la flama fos més lluminosa. Es caracteritza la seva qualitat principalment per l’índex de cetà, que és un valor similar al nombre d’octà de les gasolines. Es comercialitzen diferents tipus de gasoil (per automoció o gasoil A, per a maquinària agrícola o gasoil B, i per a calefacció o gasoil C) que es diferencien bàsicament pel grau de puresa del producte, pels impostos amb que se’l recarrega, i pel colorant que li afegeixen, respectivament, groc, vermell i verd. El gasoil d’automoció pot portar també antiescumants o perfums. També se li poden afegir diferents proporcions de biodiesel, que és un carburant similr al gasoil, obtingut químicament a partir d’olis vegetals. Se’n indica la proporció amb la lletra B i un número corresponent al percentatge que n’hi ha.
L’assortidor de gasos licuats de petroli (GLP) Comencen a haver-hi assortidors de GLP, és a dir, de barreges de butà-propà, com haviem vist a l’entrada 6 [+] Abans molts taxis portaven al maleter bombones de butà en lloc – o a més – de gasolina. Ara tenen ja dipòsits específics en el vehicle, i es subministren directament a l’estació de servei. Poden ser assortidors independents, o al costat dels altres.
L’assortidor d’AdBlue Els òxids de nitrogen (NOx) són la principal contaminació generada pel gasoil, juntament amb les partícules en suspensió. Els NOx són generats pels motors Diesel perquè treballen amb excés d’aire i a alta temperatura, i els gasos de l’aire reaccionen entre ells donant els òxids de nitrogen. Des de 2014, en que es va implantar a Europa la normativa Euro 6 d’emissions, la major part de vehicles diesel nous estan obligats a portar un sistema reductor d’aquestes emissions. Només se’n lliuren els vehicles més petits. El sistema consisteix en injectar al gas d’escapament petites quantitats d’urea dissolta al 32% en aigua. Amb el catalitzador adequat els òxids de nitrogen del gas d’escapament són transformats a nitrogen i vapor d’aigua, en una reacció química denominada reducció catalítica selectiva (SCR). La dissolució d’urea va ser desenvolupada per BASF, i ha rebut el nom comercial d’AdBlue, nom registrat per l’Associació Alemanya de la Indústria de l’Automòbil. Els vehicles han de portar un dipòsit addicional per magatzemar l’AdBlue. Algunes gasolineres han instal·lat assortidors d’AdBlue al costat de les altres mànegues, o en un assortidor independent.
L’assortidor de gas natural comprimit (GNC) i el de gas natural licuat (GNL) Hi ha molt pocs vehicles que usin GNC a 200 bar com a carburant, i per això són molt pocs els assortidors d’aquest carburant. N’hi ha a algunes gasolineres, i a polígons industrials. I encara menys els que subministren GNL líquid en condicions criogèniques, que usen només, per ara, alguns vehicles industrials. L’associació patronal GASNAM [+] dona informació i mapes d’on són les gasolineres on hi ha assortidors d’aquests carburants.
L’assortidor d’hidrogen O hidrogenera. No hi ha encara assortidors d’hidrogen públics a Catalunya, per la poca utilització, per ara, d’aquest carburant en automoció. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) té un dipòsit assortidor a 350 bar per als seus vehicles experimentals. Se’n estan construint dos més, un a Barcelona i un altre a Tarragona.
L’electrolinera I, a més d’aquests assortidors de productes, cada cop més hi ha punts de recàrrega de vehicles elèctrics amb carregadors estàndard, tant a les gasolineres coom pels carrers i als pàrquings. Els vehicles Tesla tenen punts de recàrrega propis amb el que en diuen supercarregadors, que són més ràpids que els altres. A Catalunya n’hi ha, per ara, uns deu. De les gasolineres amb punt de recàrrega elèctrica n’hi ha qui en diu electrolineres..
QUÍMICA A LA VISTA 