A una de les primeres entrades d’aquest blog [+] varem veure, al cor de Barcelona, un dipòsit d’oxigen líquid d’un hospital, el del Sagrat Cor. Els hospitals més grans i complexos tenen instal·lacions més grans, i a l’entrada actual es mostra el sistema de recepció de gasos de l’hospital de can Ruti, que té com a nom oficial l’hospital Germans Trias i Pujol, metges nascuts a Badalona [+ ]. El nom de can Ruti li ve de la masia que hi havia on és ara l’hospital, masia que vèiem des de la masia dels meus avis i oncles on jo passava alguns estius, al barri de Canyet, de Badalona. Erem a 300 m de distància de can Ruti. Aquest curiós nom és una corrupció del nom Urrutia, família fundadora de la masia el 1714.
L’hospital va començar-se a construir el 1973 i no es va acabar fins el 1983, quan s’havien transferit les competències de sanitat a la Generalitat de Catalunya. Ara és un dels hospitals de referència del sistema català.
La gestió dels gasos hospitalaris és com a tots els altres hospitals: dipòsits criogènics de nitrogen i d’oxigen líquids a baixa temperatura, sistemes de vaporització dels gasos licuats fins a gas a temperatura ambient, i sistemes de canonades que porten els gasos a les habitacions, quiròfans i laboratoris. A can Ruti, per la ubicació dels dipòsits de càrrega, és especialment visible el sistema complet. Reben els gasos mitjançant camions cisterna com els ja comentats en aquest blog.
Els grans dipòsits verticals són de nitrogen i d’oxigen líquids, a temperatures molt baixes. Hi ha a més un espai amb moltes bombones individuals de gasos a pressió i a temperatura ambient.
A cada dipòsit hi ha pantalles amb alguna informació del gas del seu interior: el nitrogen és a una pressió de 12,7 bar i està ple -en el moment de la foto- en un 58%, i un dels dipòsits d’oxigen líquid, a 13,7 bar i ple en un 92,3 % . A cada dipòsit hi ha un esquema de les connexions, que es veu especialment bé en el de nitrogen. La temperatura interior de l’oxigen líquid és d’uns 130 K (uns -143ºC) i la del nitrogen líquid d’uns 115 K (uns -160ºC). Aquestes temperatures no les diuen els panels indicadors, però es poden determinar dels diagrames de fases dels gasos, exercici de termodinàmica que es proposa al lector… Els líquids surten per la base dels dipòsits i es vaporitzen en els bescanviadors de calor que tenen al costat. La baixíssima temperatura de sortida fa que la humitat ambiental es condensi i congeli a l’exterior de les conduccions, formant aquests espectaculars revestiments de gel. La pressió a la que estan els líquids els permet circular per l’interior dels vaporitzadors i per tot el sistema de canonades de l’hospital.
Un vaporitzador consta d’una conducció interior per on circula la substància que es vol vaporitzar i escalfar, i ho fa rebent la calor de l’aire ambient, mitjançant un conjunt d’aletes que transmeten la calor ambiental al tub per on passa el fluid interior. El conjunt és en posició vertical per facilitar la circulació de l’aire exterior per convecció, i la circulació del líquid interior, que va bullint:i la posició vertical li facilita la circulació de les bombolles.
Els dipòsits de gasos de can Ruti són a la part norest dels edificis, a l’aire lliure. A la foto de GoogleMaps adjunta estan assenyalats amb una fletxa blava.
QUÍMICA A LA VISTA 