Les torres d’aigua han estat elements essencials a indústries i ciutats al llarg dels segles XIX i XX, a mida que les poblacions van requerir més serveis higiènics, i a mida que les indústries es van fer més grans i amb més requeriments: ja no bastaven els subministraments tradicionals com els recs romans o medievals, o els pous privats.
Les torres d’aigua no són més que dipòsits enlairats, des dels que l’aigua cau per gravetat. Són diferents dels pilars d’aigua, que tindran una entrada futura. Per a les indústries les torres d’aigua són un sistema d’acumulació per tal de prevenir manca d’aigua de subministrament, o per disposar d’una reserva d’aigua per sufocar incendis. Moltes indústries segueixen tenint dipòsits elevats amb un volum d’aigua important, com veiem en la vidriera Saint -Gobain [+] . La central nuclear de Vandellós II, vista a l’entrada 23 [+], requereix més volum d’aigua, i per això té dos grans dipòsits d’aigua per a emergències enlairats a la muntanya, a una certa distància de la central.
A les ciutats, les torres d’aigua permetien el subministrament d’aigua als veïns, quan la pressió no era prou regular. Necessiten un sistema de bombament per pujar l’aigua fins al dipòsit superior. Primer eren bombes amb vapor, i després amb motors elèctrics.
En molts casos la torre d’aigua és un veritable monument patrimonial, com en els casos de la torre d’aigua de Sabadell (municipal), la torre de can Mario, de Palafrugell (industrial), la de l’escorxador de Badalona (industrial), la de la fàbrica Macosa (industrial) o la de la Catalana de Gas de la Barceloneta. [+], (industrial), ja vista. En dues entrades d’aquest blog les comentarem totes.
La Torre d’Aigua de Sabadell
Aquesta torre és una construcció de 50 m d’alçada total, i un dels emblemes de la ciutat [+] . Té una capacitat de 300000 L. Va estar en ús entre 1922 i 1967, i és visitable algun dies (Festa Major i altres) amb reserva prèvia. És feta de formigó armat i va ser dissenyada per l’enginyer Francesc Izard [+] i els arquitectes Lluis Homs [+] i Josep Renom [+]. Amb motobombes, puja l’aigua del riu Ripoll, que és cent metres més avall, i també pujava l’aigua d’algunes mines de nivells intermedis. Distribuia l’aigua a fonts públiques, principalment. L’increment de la xarxa d’aigua urbana li va fer perdre la funció per la que havia estat creada.
La torre és ubicada al norest de Sabadell, a la plaça de la Torre de l’Aigua 1, enlairada sobre el riu Ripoll.
La Torre d’Aigua de can Mario, a Palafrugell
Can Mario és el nom popular d’una indústria del suro dels segles XIX-XX a Palafrugell. Joan Miquel i Avellí [+] , hereu de Mario Miquel, amb Enric Vincke Wischmeyer i Pau Meyer Unmack, alemanys; va fundar les societats Miquel Vincke (1900), Miquel, Vincke i Meyer (1901), Miquel i Vincke (1910, a la mort de Meyer) i Manufacturas del Corcho S.A. (1916). Fou l’empresa líder del sector del suro a Espanya durant molts anys. Finalment va ser absorbida i es creà Manufacturas del Corcho Armstrong S.A. (1930), de capital americà.
Avui els espais de la indústria són la seu del Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell (Girona), inaugurat l’any 2004 [+] [+] .
La torre d’aigua de l’empresa fou projectada entre 1904 i 1905 pel arquitecte General Guitart i Lostaló [+] . És una original estructura helicoidal metàl·lica, que suporta un dipòsit cilíndric i, més amunt, un mirador. És possible la visita de la torre a través del Museu del Suro de Palafrugell [+] ubicat a can Mario també.
L’adreça de la torre i dels museus és plaça de can Mario-Joan Miquel, 7, Palafrugell, al centre de la població,
La Torre d’Aigua de l’escorxador de Badalona
L’escorxador de Badalona es va edificar a partir de 1924 i va ser inaugurat pel rei Alfons XII el 1927. Es posà en marxa el 1929. És d’estil modernista i l’arquitecte fou Josep Fradera Botey [+] La coneguda popularment com a torre dels rellotges és en realitat el dipòsit d’aigua elevat per a l’ús de l’escorxador, principalment per a la neteja de les instal·lacions. Fa 25 m d’alçada, i és de poca capacitat, 50000 L. L’escorxador, conegut per tothom com el matadero, va deixar de funcionar el 1984.
Aprofito per aportar una anècdota que tinc com a BTV (Badaloní de Tota la Vida): quan es va construir l’actual autopista C-31 es va tallar l’accés al barri de la Salut de Badalona, que va quedar al nord de l’autopista. Els veïns havien de fer una gran volta per anar als autobusos, i havien d’anar a passar per l’escorxador. Després de moltes protestes es va construir un pas subterrani molt esquifit per sota l’autopista, només per a peatons, fosc i estret, que els veïns van batejar com el tubo. I comentaven que “a aquest país, si no passes pel tubo t’envien al matadero…“
L’antic escorxador de Badalona és ubicat al carrer Arquitecte Fradera 2-6, prop del Centre Comercial Màgic (per cert, l’accent de “Màgic” també va ser polèmic: primer els propietaris no li van posar i al final van cedir a les pressions veïnals).
QUÍMICA A LA VISTA 
Molt bones les anècdotes de Badalona, Dr Mans…
Conec la Torre de l’Aigua de Sabadell, a prop d l’Hospital del Parc Taulí, i també la Torre d’Aigua del Gasòmetre de la Barceloneta. N’he passat per devant milers de cops, intentant aparcar: és de la meva època de Visitador Mèdic i Key Account, en la què havia de visitar gaire bé tots els hospitals de Catalunya, i també d’Espanya.
Moltes gràcies per la divulgació, Dr Mans. Una abraçada.
M'agradaM'agrada